Els numerals ordinals tenen forma masculina i femenina, i singular i plural. Per exemple: segon, segona, segons, segones.

Els quatre primers ordinals són irregulars: primer, segon, tercer, quart. En canvi, a partir de cinquè segueixen una norma fixa: es formen amb el numeral cardinal i les terminacions -è, -ena, -ens, -enes: 

set: setè, setena, setens, setenes
quinze: quinzè, quinzena, quinzens, quinzenes
vint-i-tres: vint-i-tresè, vint-i-tresena, vint-i-tresens, vint-i-tresenes
quaranta-u: quaranta-unè, quaranta-unena, quaranta-unens, quaranta-unenes
cent dos: cent dosè, cent dosena, cent dosens, cent dosenes
tres-cents: tres-centè, tres-centena, tres-centens, tres-centenes
dos mil: dos milè, dos milena, dos milens, dos milenes

Convé notar que els ordinals mantenen els guionets dels cardinals corresponents: s'escriu vint-i-tresè, mantenint els guionets de vint-i-tres.

A vegades es produeixen canvis ortogràfics en la formació dels ordinals. Per exemple, a cinquè, cinquena... la c final de cinc es converteix en qu; a novè, novena... la u de nou es converteix en v; a desè, desena... se substitueix la u de deu per s.

Hi ha ordinals que presenten una segona forma presa directament del llatí, com ara quint, sèptim, octau o vigèsim. En general, són preferibles les formes corresponents acabades en -è (cinquè, setè, vuitè o vintè). Aquestes formes es troben sovint en alguns contextos específics, com els intervals musicals: una octava, una sexta, etc.